Almiserà · Castell de Vilella - Corresendes XRS
Diumenge 26 de Maig de 2019
El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, se situa a uns 2 km al nord-oest d'Almiserà. Encara que actualment se situa en territori de la comarca de la Safor, geogràficament i històricament va pertànyer a la Vall d'Albaida (de fet es troba a pocs metres del límit municipal de Llutxent), controlant l’estratègic pas a la Safor pel coll de Llautó. A uns pocs quilòmetres del castell, també en terme de Llutxent, encara es poden veure les restes del despoblat de Vilella, que cal suposar que depenia de la fortalesa i a la qual va donar el seu nom. El castell està enclavat dins l'itinerari de la Ruta dels Monestirs de València, ruta monumental inaugurada el 2008, que travessa aquest castell per visitar el Monestir del Corpus Christi de Llutxent. Han arribat fins als nostres dies pocs documents que parlen de Vilella; el més important seria l'esment en el Llibre dels Fets del rei Jaume I, on s'explica que aquest castell estava vinculat al de Bairén, del qual depenia abans de la conquesta cristiana. Poc després, ja en la segona meitat del segle XIII, és nomenat per Bazzana i Guixart, pels quals se sap que allí hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq. Amb la pacificació del territori, el castell va quedar entre els dominis senyorials de Llutxent i Palma, perdent la seua funció i interés estratègic i militar que havia tingut durant els primers moments de la conquesta feudal. El castell de Vilella va quedar així abandonat per sempre. Les característiques constructives d'aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques ens permeten pensar que va ser castell refugi andalusí, alçat, segurament, els últims moments del domini musulmà d'aquestes terres, a la fi del segle XII o principis del XIII. El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038m2 de superfície, amb una estructura senzilla formada per segments rectilinis que defineixen un espai interior. L'estructura general mostra una forma allargada d'orientació dominant est-oest, formada per un mur gruixut que aconsegueix els set metres d'altura en alguns punts. En la part nord sobre el vessant es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns quatre metres d'altura, amb dues portes contraposades per a dificultar l'accés. En la direcció est, el mur s'allarga només uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors est i sud-est, precisament en la zona més alta i abrupta de la penya on s'assentisca el castell. En la part nord-oest la fortificació apareix definida per uns grans murs de tàpia d'una grossària aproximada de 1,20 m que continuen fins a la torre d'entrada. Just en aquest extrem oest del recinte adossat al mur perimetral es localitza una estructura de planta rectangular, amb dues portes una al sud i una altra a l'est, i dues espitlleres obertes a l'oest, pas obligat p
El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, se situa a uns 2 km al nord-oest d'Almiserà. Encara que actualment se situa en territori de la comarca de la Safor, geogràficament i històricament va pertànyer a la Vall d'Albaida (de fet es troba a pocs metres del límit municipal de Llutxent), controlant l’estratègic pas a la Safor pel coll de Llautó. A uns pocs quilòmetres del castell, també en terme de Llutxent, encara es poden veure les restes del despoblat de Vilella, que cal suposar que depenia de la fortalesa i a la qual va donar el seu nom. El castell està enclavat dins l'itinerari de la Ruta dels Monestirs de València, ruta monumental inaugurada el 2008, que travessa aquest castell per visitar el Monestir del Corpus Christi de Llutxent. Han arribat fins als nostres dies pocs documents que parlen de Vilella; el més important seria l'esment en el Llibre dels Fets del rei Jaume I, on s'explica que aquest castell estava vinculat al de Bairén, del qual depenia abans de la conquesta cristiana. Poc després, ja en la segona meitat del segle XIII, és nomenat per Bazzana i Guixart, pels quals se sap que allí hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq. Amb la pacificació del territori, el castell va quedar entre els dominis senyorials de Llutxent i Palma, perdent la seua funció i interés estratègic i militar que havia tingut durant els primers moments de la conquesta feudal. El castell de Vilella va quedar així abandonat per sempre. Les característiques constructives d'aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques ens permeten pensar que va ser castell refugi andalusí, alçat, segurament, els últims moments del domini musulmà d'aquestes terres, a la fi del segle XII o principis del XIII. El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038m2 de superfície, amb una estructura senzilla formada per segments rectilinis que defineixen un espai interior. L'estructura general mostra una forma allargada d'orientació dominant est-oest, formada per un mur gruixut que aconsegueix els set metres d'altura en alguns punts. En la part nord sobre el vessant es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns quatre metres d'altura, amb dues portes contraposades per a dificultar l'accés. En la direcció est, el mur s'allarga només uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors est i sud-est, precisament en la zona més alta i abrupta de la penya on s'assentisca el castell. En la part nord-oest la fortificació apareix definida per uns grans murs de tàpia d'una grossària aproximada de 1,20 m que continuen fins a la torre d'entrada. Just en aquest extrem oest del recinte adossat al mur perimetral es localitza una estructura de planta rectangular, amb dues portes una al sud i una altra a l'est, i dues espitlleres obertes a l'oest, pas obligat p