Escena de La Naranja Mecánica

En la pel•lícula La Naranja Mecànica podem observar la utilització de tècniques conductistes per a la modificació de la conducta. Tal i com hem dit, la concepció conductista tractava d’explicar la conducta basant-se en termes d’associació E-R, i així donava una explicació mecanicista a la conducta tant humana com animal i es concebia que les lleis d’aprenentatge eren les mateixes per a tots els organismes, deixant de banda d’aquesta manera els processos interns que realitza el propi subjecte. Centrant-nos més en la pel•lícula, podem veure com s’utilitza aquest procediment de modificació de conducta en el protagonista, qui és una persona molt agressiva, per tractar que deixa d’obtenir plaer mitjançant aquesta. Tracten que el protagonista associa una sèrie d’imatges d’ultra violència i sexe i la novena simfonia de Beethoven amb els efectes desagradables i vòmits que li produeix la droga que li proporcionen mentre les veu, tractant que, mitjançant la repetició d’aquest aparellament finalitza reaccionant de la mateixa manera a les imatges que a la droga, sense la presència d’aquesta. Però, s’observa al final, la limitació que aquest paradigma té, quan a l’escoltar la música associada a les imatges sense aquestes diverses vegades, produeix una extinció dels efectes que abans s’havien aconseguit mitjançant l’associació.