mort al veïnat, per jaume sisa

Altars de pedra, olor de cel obert.
Verge de cera, cara de mel.
Lligada amb seda i or, les mans tenyides de sol.

Té el cos de vidre, immòbil, no sent res.
Pels ulls respira l’alè del gel.
Columna de l’amor, alçada sense passió.

Estàtua viva i tendra de juguet.
Cabell de cendra i mig cos desert.

S’aixequen núvols, trencant-se de costat.
Vapor de suro puja cap dalt.
El llit de roses creix, el fred ha omplert els carrers.

Hi ha veus de tarda, nens de paper tallat.
Que van cridant-la del terrat.
Nascuda en temps de mort, les mans guarnides de flors.

Estàtua viva i tendra de juguet.
Cabell de cendra i mig cos desert.

***

acoustic guitar solo (2:50-3:30)